viernes, 11 de enero de 2013

11/365


pingüins arriben de terres llunyanes (a l'altre costat del mar)
viatge sorpresa a bcn
biblioteca
gent parlant en veu alta a la biblioteca
trobar-te a faltar
i saber que demà toca moooooooooooolt d'internacional

* * *

pingüinos llegan de tierras lejanas (al otro lado del mar)
viaje sorpresa a bcn
biblioteca
gente hablando en voz alta en la biblioteca
echarte de menos
y saber que mañana toca muuuuuuuuuuucho de internacional 

jueves, 10 de enero de 2013

10/365


avui em quedo amb la sort que tinc perquè aquests 3 tresors hagin aparegut!

 * * *

hoy me quedo con la suerte que tengo porque estos 3 tesoros hayan aparecido

miércoles, 9 de enero de 2013

9/365


molta feina de penal... anar a la biblioteca i que robin un mòbil (més que robar... hurtar..) i veure que,
almenys, la diferència entre els dos te la saps
demà dia molt dur... aquella sensació de no saber-te res... estar repassant a les 12...
toca fer més feina!

* * *

mucha faena de penal.. ir a la biblioteca y que roben un móvil (más que robar... hurtar) y ver que, por lo menos, la diferencia entre los dos te la sabes
mañana día muy duro... esa sensación de no saberte nada... estar repasando a las 12...
¡toca trabajar más! 

martes, 8 de enero de 2013

8/365

Sara                                                                        Judit/Maria 

primer examen del quatrimestre... els nervis, com sempre, però esperem que hagi sortit bé... intencions d'anar a la biblioteca al acabar però no ha pogut ser... al sol s'estava molt bé i més en bona companyia! després arribar a casa i tarda poc productiva... demà toca una jornada intensa d'estudi de penal...

* * *

primer examen del cuatrimestre... los nervios, como siempre, pero esperemos que haya salido bien... intenciones de ir a la biblioteca al acabar pero no ha podido ser.... al sol se estaba muy bien y más en buena compañía. después llegar a casa y tarde poco productiva... mañana toca jornada intensiva de estudio de penal...




lunes, 7 de enero de 2013

7/365


evolució del sistema de drets, elements configuradors, garanties normatives, garanties jurisdiccionals, garanties institucionals, suspensió de drets, igualtat... demà començo exàmens amb una barreja de ganes i por, però a por ello! en res s'haurà acabat!

ganes de dia 18! 

i de veure a les persones que fan la universitat molt millor!

* * *

evolución del sistema de derechos, elementos configuradores, garantías normativas, garantías jurisdiccionales, garantías institucionales, suspensión de derechos, igualdad... mañana empiezo exámenes con una mezcla de ganas y miedo, pero ¡ a por ello! ¡en nada se habrá terminado!

¡ganas de día 18!

y de ver a las personas que hacen la universidad mucho mejor :) 

domingo, 6 de enero de 2013

6/365



tot el dia envoltada de drets 
i de la CE
però també de la visita del Toni a casa :)

i de veure't abans d'anar a dormir...

12 dies per acabar exàmens! per veure a l'explorador! aquest últim és l'únic compte enrere
que ara mateix m'interessa...

* * *

todo el día rodeada de derechos
y de la CE
pero también de la visita de Toni en casa :)

y de verte antes de ir a dormir...

¡12 días para acabar exámenes! ¡para ver a explorador! ésta última  es la única
cuenta atrás que ahora mismo me interesa

sábado, 5 de enero de 2013

5/365


dia de molt estudi, de dinar familiar, de saber que no tot és tan fàcil...
però dia també d'alegries! de fer plans per juliol (que s'agafen amb ganes)

els monstres d'aquesta casa em segueixen fent companyia

* * * 

día de mucho estudio, de comida familiar, de saber que no todo es tan fácil...
¡pero también día de alegrías! de hacer planes para julio (que se cogen con ganas)

los monstruos de esta casa me siguen haciendo compañía

viernes, 4 de enero de 2013

4/365



dia d'obrir finestres

(entra aire)

per primer cop

* * *

día de abrir ventanas

(entra aire)

por primera vez

jueves, 3 de enero de 2013

3/365


Hi ha dies que semblen que et superen, no saps per on agafar-los i tampoc com acabar-los.
Lo bo d'aquests dies és que, per costum, duren 24h i després canvia la teva manera de veure les coses, però  en dies com avui els fantasmes que portes dins t'arrosseguen i llavors ho saps... hi ha coses que vas fer que sempre recordaràs (per molt que no vulguis), hi haurà persones que per molt temps que passi mai podràs deixar de trobar a faltar, hi ha paraules que en el passat et van fer mal i que avui encara te'n fan (tot i que sovint no hi pensis...). Hi ha dies en que em sento tan sola i tan trista durant unes hores que, què es pot fer? Esperar i deixar que passi el temps, esperar que no pesin més les ombres.

(crit)

3 records que m'han passat pel cap avui i encara no sè per què...
#1 estar a la platja amb molt de fred i molt de vent
#2 jo abraçada a la senyal de trànsit mirant-lo
#3 el primer cop que el Garfield es va deixar tocar

sentir-se derrotada pel món i tenir fred: dos conceptes que si van junts és que hi ha un problema. m'he passat la vida pensant que si es té un dia així és millor anar quant abans a dormir, que hi ha coses que durant la nit canvien. però hi ha un problema, i és que mai m'he permés a mi mateixa odiar a ningú, ni odiar cap record ni cap cosa que vaig fer o que he fet... però després de molt de temps avui he tornat, per primer cop, a odiar parts de mi que fins ara tenia assumides, i el pitjor és que sé que això no és algo que durarà 2 o 3 dies. algo contra el que has lluitat durant anys no se'n va en qüestió de 24 o 48 hores. una lluita interna amb la que he conviscut des de petita, en algunes èpoques la he oblidat, però veure una persona avui que va ser part de la creació d'aquest puto problema ha pogut amb mi, i no puc parar de donar-hi voltes
crec que avui la por i l'odi em superen, i per això és millor anar a dormir.

suposo que la foto d'avui representa que per molta llum que hi hagi, hi ha llocs on no hi pot arribar mai

(hauré de mirar quines parts de mi són angles morts).

* * *

Hay días que parece que te superan, no sabes por donde cogerlos y tampoco cómo acabarlos.
Lo bueno de estos días es que, por costumbre, duran 24h y después cambia de tu manera de ver las cosas, pero en días como hoy los fantasmas que llevas dentro te arrastran y entonces lo sabes.. hay cosas que hiciste que siempre recordarás (por mucho que no quieras), habrá personas a las que por mucho tiempo que pase nunca podrás dejar de echarlas de menos, hay palabras que en el pasado te dolieron y que todavía hoy lo hacen (aunque no pienses a menudo en ello...) Hay días en los que me siento tan sola y tan triste durante unas horas que ¿qué se puede hacer?
Esperar y dejar que pase el tiempo, esperar a que no pesen más las sombras.

(grito)

3 recuerdos que me han pasado hoy por la cabeza y todavía no sé por qué..
#1 estar en la playa con mucho frío y mucho viento
#2 yo abrazada a la señal de tránsito mirándole 
#3 la primera vez que Garfield se dejó tocar


sentirse derrotada por el mundo y tener frío: dos conceptos que si van juntos es que hay un problema. me he pasado la vida pensando que si tiene un día así es mejor ir cuanto antes a dormir, que hay cosas que durante la noche cambian. pero hay un problema, y es que nunca me he dejado a mi misma odiar a nadie, ni odiar ningún recuerdo ni cosa que hice o que he hecho... pero después de mucho tiempo hoy he vuelto, por primera vez, a odiar partes de mi que hasta ahora tenía asumidas, y el peor es que sé que esto no es algo que durará 2 o 3 días. algo contra lo que he luchado durante años no se va en cuestión de 24 o 48 horas. una lucha interna con la que he convivido desde pequeña, en algunas épocas la he olvidado, pero ver hoy a la persona que fue parte de la creación de este puto problema ha podido conmigo y no puedo parar de darle vueltas.
creo que hoy el miedo y el odio me superan. y por eso es mejor irse a dormir.

supongo que la foto de hoy representa que por mucha luz que haya, hay sitios a los que no puede llegar nunca

(tendré que mirar qué partes de mi son ángulos muertos)

miércoles, 2 de enero de 2013

2/365


Després de tants anys, canviar de pis (al 2) és algo estrany, però han sigut 20 anys tan plens d'històries, tan plens d'aventures (sobretot durant els meus 19) i tan plens d'amor, màgia i llum que firmo per viure 100 anys més així.

* * *

Después de tantos años, cambiar de piso (al 2) es algo extraño, pero han sido 20 años tan llenos de historias, tan llenos de aventuras (sobretodo durante mis 19) y tan llenos de amor, magia y luz que firmo por vivir 100 años más así.